Skip to search.

Breaking News Visit Yahoo! News for the latest.

×Close this window

la-lenga-occitana · La Lenga Occitana
  • Members Only
  • Files
  • Photos
  • Links
  • Polls
  • Members
  • Calendar

The Yahoo! Groups Product Blog

Check it out!

Group Information

? Already a member? Sign in to Yahoo!

Yahoo! Groups Tips

Did you know...
Hear how Yahoo! Groups has changed the lives of others. Take me there.

Messages
Message #
Search:
Advanced
 Messages Help
Messages
Topics
Hot Topics
Messages 569 - 604 of 605   Oldest  |  < Older  |  Newer >  |  Newest Start Topic
Messages: Show Message Summaries Sort by Date ^  
#569 From: miquel adrover <onxa@...>
Date: Tue Sep 20, 2011 11:53 am
Subject: onxa:08:53:57:14732843060040973082 		miquelonxa
Send Email Send Email
 

LiveSecurity esta Verificando oslinks...
Status: ArquivoSeguro


Reply | Messages in this Topic (1)
#570 From: miquel adrover <onxa@...>
Date: Fri Sep 23, 2011 11:44 am
Subject: onxa:08:44:19:1050130113741609121 		miquelonxa
Send Email Send Email
 

LiveSecurity esta Verificando oslinks...
Status: A honda agora eViagra Feminino


Reply | Messages in this Topic (1)
#571 From: "Dragonot" <dragonot@...>
Date: Wed Sep 28, 2011 9:54 am
Subject: How do you write «preghiera, bandiera»? 		Dragonot
Send Email Send Email
  
Excese me if I don't write occitan,
my question is: how do you write the italian words «preghiera, bandiera» in
occitan?
I'm interested also about the provençal-alpin variant.

Thanks a lot,
Bepe

Reply | Messages in this Topic (3)
#572 From: Marcelo Yuji Himoro <marcelo.yuji@...>
Date: Wed Sep 28, 2011 10:31 am
Subject: Re: How do you write «preghiera, bandiera»? 		futurespy
Send Email Send Email
  
I think in vivaro-alpin, you can say "bandiera", and "bandèra" in gascon.
Are you perhaps from Piemont Viv mailing list?

-Yuji

2011/9/28 Dragonot <dragonot@...>:
> Excese me if I don't write occitan,
> my question is: how do you write the italian words «preghiera, bandiera» in
occitan?
> I'm interested also about the provençal-alpin variant.
>
> Thanks a lot,
> Bepe
>
>
>
>
>
> ------------------------------------
>
> Yahoo! Groups Links
>
>
>
>

Reply | Messages in this Topic (3)
#573 From: "dragonot\@libero\." <dragonot@...>
Date: Wed Sep 28, 2011 10:38 am
Subject: Re: How do you write «preghiera, bandiera»? 		Dragonot
Send Email Send Email
  
Thank you.
Do you know how is written "preghiera" (= "prayer") ?

> Are you perhaps from Piemont Viv mailing list?

E'! i son pròpi mi, ël Dragonòt ëd la lista piemontviv.
(Yes, I am!)

Cerea,
Bepe

>---------- Initial Header -----------
>From      : la-lenga-occitana@yahoogroups.com
>To          : la-lenga-occitana@yahoogroups.com
>Date      : Wed, 28 Sep 2011 07:31:50 -0300
>Subject : Re: [la-lenga-occitana] How do you write «preghiera, bandiera»?
>
> I think in vivaro-alpin, you can say "bandiera", and "bandèra" in gascon.
> Are you perhaps from Piemont Viv mailing list?
>
> -Yuji
>
> 2011/9/28 Dragonot <dragonot@...>:
> > Excese me if I don't write occitan,
> > my question is: how do you write the italian words «preghiera, bandiera» in
occitan?
> > I'm interested also about the provençal-alpin variant.
> >
> > Thanks a lot,
> > Bepe

Reply | Messages in this Topic (2)
#574 From: Marcelo Yuji Himoro <marcelo.yuji@...>
Date: Wed Sep 28, 2011 11:03 am
Subject: Re: How do you write «preghiera, bandiera»? 		futurespy
Send Email Send Email
  
Preiera or priera seems okay in vivaro-alpin.

2011/9/28 dragonot@libero. <dragonot@...>:
> Thank you.
> Do you know how is written "preghiera" (= "prayer") ?
>
>> Are you perhaps from Piemont Viv mailing list?
>
> E'! i son pròpi mi, ël Dragonòt ëd la lista piemontviv.
> (Yes, I am!)
>
> Cerea,
> Bepe
>
>>---------- Initial Header -----------
> >From      : la-lenga-occitana@yahoogroups.com
>>To          : la-lenga-occitana@yahoogroups.com
>>Date      : Wed, 28 Sep 2011 07:31:50 -0300
>>Subject : Re: [la-lenga-occitana] How do you write «preghiera, bandiera»?
>>
>> I think in vivaro-alpin, you can say "bandiera", and "bandèra" in gascon.
>> Are you perhaps from Piemont Viv mailing list?
>>
>> -Yuji
>>
>> 2011/9/28 Dragonot <dragonot@...>:
>> > Excese me if I don't write occitan,
>> > my question is: how do you write the italian words «preghiera, bandiera» in
occitan?
>> > I'm interested also about the provençal-alpin variant.
>> >
>> > Thanks a lot,
>> > Bepe
>
>
>
>
> ------------------------------------
>
> Yahoo! Groups Links
>
>
>
>

Reply | Messages in this Topic (2)
#575 From: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Date: Wed Sep 28, 2011 2:34 pm
Subject: Re : How do you write «preghiera, bandiera»? 		aubadaurada
Send Email Send Email
 
Hello, 

Italian "bandiera" --> Vivaro-Alpine Occitan _bandiera_
Italian "preghiera" --> Vivaro-Alpine Occitan _preiera_

Best regards
 
Domergue Sumien
*
Vau mei èster temut que planhut
(provèrbi aranés)
De : Dragonot <dragonot@...>
À : la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Envoyé le : Mercredi 28 Septembre 2011 11h54
Objet : [la-lenga-occitana] How do you write «preghiera, bandiera»?

 
Excese me if I don't write occitan,
my question is: how do you write the italian words «preghiera, bandiera» in occitan?
I'm interested also about the provençal-alpin variant.

Thanks a lot,
Bepe




Reply | Messages in this Topic (3)
#576 From: "gerard_de_f" <loison.gerard@...>
Date: Sun Oct 2, 2011 12:33 pm
Subject: Quasèrn: un mot genuinament occitan? 		gerard_de_f
Send Email Send Email
  
Adishats brave monde, los saberuts e los autes qui no'n son pas tant!
M'agradaré saber si quasèrn ei un mot atestat dens la lenga occitana anciana o
s'ei ua invencion modèrna. Que parli plan de la forma dab -s- , e non pas de
quadèrn. En catalan, lo Gran Diccionari de la Llengua Catalana que pretén
quadern e seré atestat en catalan sonque a partir deu sègle XV, çò qui pleiteja
per un manlhèu deu castelhan cuaderno. Totun, l'Alcover-Moll balha exemples hèra
mes ancians de formas un chic diferentas: per exemple,  codern en 1460 e en 1370
cohern. La  forma mes antiga qu'ei particularament interessanta pr'amor que
suggereish quadern que seré efectivament un castelhanisme e que la  forma 
genuinament occitana  auré d'èster meslèu cosern (cosern >coern en catalan). N'i
a d'autes exemples de cosern o de quasern en la lenga medievau? En tot cas, en
gascon medievau, quadern/quasern n' i son pas atestats, ça' m sembla. Totun, que
i a sester(n) ( de sesternus), de  medisha significacion. Sonque lo nombre de
plecs de la huelha e devè cambiar (quadern vien de quaternus).

Reply | Messages in this Topic (2)
#577 From: "gerard_de_f" <loison.gerard@...>
Date: Sun Oct 2, 2011 12:34 pm
Subject: Re: Quasèrn: un mot genuinament occitan? 		gerard_de_f
Send Email Send Email
  
Adishatz, e non adishats. Mila excusas.
--- In la-lenga-occitana@yahoogroups.com, "gerard_de_f" <loison.gerard@...>
wrote:
>
> Adishats brave monde, los saberuts e los autes qui no'n son pas tant!
> M'agradaré saber si quasèrn ei un mot atestat dens la lenga occitana anciana o
s'ei ua invencion modèrna. Que parli plan de la forma dab -s- , e non pas de
quadèrn. En catalan, lo Gran Diccionari de la Llengua Catalana que pretén
quadern e seré atestat en catalan sonque a partir deu sègle XV, çò qui pleiteja
per un manlhèu deu castelhan cuaderno. Totun, l'Alcover-Moll balha exemples hèra
mes ancians de formas un chic diferentas: per exemple,  codern en 1460 e en 1370
cohern. La  forma mes antiga qu'ei particularament interessanta pr'amor que
suggereish quadern que seré efectivament un castelhanisme e que la  forma 
genuinament occitana  auré d'èster meslèu cosern (cosern >coern en catalan). N'i
a d'autes exemples de cosern o de quasern en la lenga medievau? En tot cas, en
gascon medievau, quadern/quasern n' i son pas atestats, ça' m sembla. Totun, que
i a sester(n) ( de sesternus), de  medisha significacion. Sonque lo nombre de
plecs de la huelha e devè cambiar (quadern vien de quaternus).
>

Reply | Messages in this Topic (2)
#578 From: Thiago Mori <giacomomori@...>
Date: Wed Oct 5, 2011 7:09 pm
Subject: Out of print 		conformismer...
Send Email Send Email
 
Adissatz,

Cossí dire en lenga d'òc "épuisé" (francimand), "out of print" (anglés)?

Ce livre est épuisé
This book is out of print

AQUESTE LIBRE ES AGOTAT [?] 

Mercés plan,

t. mòri

Reply | Messages in this Topic (7)
#579 From: <amaury@...>
Date: Wed Oct 5, 2011 7:16 pm
Subject: RE: Out of print 		octitud
Send Email Send Email
 

Bonser

 

Òc ben, se ditz : agotat, del vèrb agotar

 

« Aquel libre es agotat »

 

Amistats

 

Alan

 

 

De : la-lenga-occitana@yahoogroups.com [mailto:la-lenga-occitana@yahoogroups.com] De la part de Thiago Mori
Envoyé : mercredi 5 octobre 2011 21:10
À : Parlar occitan; la-lenga-occitana@yahoogroups.com; LIST-OC LIST-OC
Objet : [la-lenga-occitana] Out of print

 

 

Adissatz,

 

Cossí dire en lenga d'òc "épuisé" (francimand), "out of print" (anglés)?

 

Ce livre est épuisé

This book is out of print

 

AQUESTE LIBRE ES AGOTAT [?] 

 

Mercés plan,

 

t. mòri

Aucun virus trouvé dans ce message.
Analyse effectuée par AVG - www.avg.fr
Version: 10.0.1410 / Base de données virale: 1520/3939 - Date: 05/10/2011


Reply | Messages in this Topic (7)
#580 From: Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...>
Date: Wed Oct 5, 2011 9:13 pm
Subject: RE: Out of print 		jcmarticas
Send Email Send Email
 
Amics meus:

Pel que fa específicament als llibres en català acostumem a dir "exhaurir" i reservem "esgotat" més aïna per a altres matisos de fatiga física o d'altres matèries diverses per molt que siguen sinònims.
 
Ara, al món del llibre direm com apareix a l'exemple del DCVB: "L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos."
 
Evidentment, haureu de confirmar si aquest sentit existeix en un hipotètic "exaurir" occità que desconec si existeix. Salut. Joan-Carles (Elx)
 

EXHAURIR v. tr.
Treure d'un recipient tot allò que conté; esgotar; consumir o despendre-ho tot fins a l'últim; cast. agotar. «L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos».
    Fon.: É™gzÉ™wɾí (Barc.); eksawɾíɾ (Val.); əʣəwɾi (Palma).
    Etim.: pres del llatí exhaurÄ«re, mat. sign.

 



--- El mié, 5/10/11, amaury@... <amaury@...> escribió:

De: amaury@... <amaury@...>
Asunto: RE: [la-lenga-occitana] Out of print
Para: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Fecha: miércoles, 5 de octubre, 2011 21:16

 

Bonser

 

Ã’c ben, se ditz : agotat, del vèrb agotar

 

« Aquel libre es agotat Â»

 

Amistats

 

Alan

 

 

De : la-lenga-occitana@yahoogroups.com [mailto:la-lenga-occitana@yahoogroups.com] De la part de Thiago Mori
Envoyé : mercredi 5 octobre 2011 21:10
À : Parlar occitan; la-lenga-occitana@yahoogroups.com; LIST-OC LIST-OC
Objet : [la-lenga-occitana] Out of print

 

 

Adissatz,

 

Cossí dire en lenga d'òc "épuisé" (francimand), "out of print" (anglés)?

 

Ce livre est épuisé

This book is out of print

 

AQUESTE LIBRE ES AGOTAT [?] 

 

Mercés plan,

 

t. mòri

Aucun virus trouvé dans ce message.
Analyse effectuée par AVG - www.avg.fr
Version: 10.0.1410 / Base de données virale: 1520/3939 - Date: 05/10/2011


Reply | Messages in this Topic (7)
#581 From: Thiago Mori <giacomomori@...>
Date: Wed Oct 5, 2011 10:28 pm
Subject: Re: Out of print 		conformismer...
Send Email Send Email
 
Mercés a totes.

Concretament, lo diccionari de Balaguer-Pojada balha "agotar" coma revirada de "exhaurir".

Mas mèfi, Joan-Carles, pr'amor qu' 'esgotar' es una possibilitat correcta en catalan:

2 2 intr. pron. [LC] Esgotar-se un llibre, l’edició d’un llibre. (DIEC2).


t. mòri

El 5 d’octubre de 2011 23:13, Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...> ha escrit:
 

Amics meus:

Pel que fa específicament als llibres en català acostumem a dir "exhaurir" i reservem "esgotat" més aïna per a altres matisos de fatiga física o d'altres matèries diverses per molt que siguen sinònims.
 
Ara, al món del llibre direm com apareix a l'exemple del DCVB: "L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos."
 
Evidentment, haureu de confirmar si aquest sentit existeix en un hipotètic "exaurir" occità que desconec si existeix. Salut. Joan-Carles (Elx)
 

EXHAURIR v. tr.
Treure d'un recipient tot allò que conté; esgotar; consumir o despendre-ho tot fins a l'últim; cast. agotar. «L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos».
    Fon.: əgzəwɾí (Barc.); eksawɾíɾ (Val.); əʣəwɾi (Palma).
    Etim.: pres del llatí exhaurīre, mat. sign.

 



--- El mié, 5/10/11, amaury@... <amaury@...> escribió:

De: amaury@... <amaury@...>
Asunto: RE: [la-lenga-occitana] Out of print
Para: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Fecha: miércoles, 5 de octubre, 2011 21:16


 

Bonser

 

Òc ben, se ditz : agotat, del vèrb agotar

 

« Aquel libre es agotat »

 

Amistats

 

Alan

 

 

De : la-lenga-occitana@yahoogroups.com [mailto:la-lenga-occitana@yahoogroups.com] De la part de Thiago Mori
Envoyé : mercredi 5 octobre 2011 21:10
À : Parlar occitan; la-lenga-occitana@yahoogroups.com; LIST-OC LIST-OC
Objet : [la-lenga-occitana] Out of print

 

 

Adissatz,

 

Cossí dire en lenga d'òc "épuisé" (francimand), "out of print" (anglés)?

 

Ce livre est épuisé

This book is out of print

 

AQUESTE LIBRE ES AGOTAT [?] 

 

Mercés plan,

 

t. mòri

Aucun virus trouvé dans ce message.
Analyse effectuée par AVG - www.avg.fr
Version: 10.0.1410 / Base de données virale: 1520/3939 - Date: 05/10/2011



Reply | Messages in this Topic (7)
#582 From: Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...>
Date: Thu Oct 6, 2011 5:07 am
Subject: Re: Out of print 		jcmarticas
Send Email Send Email
 
Amic Thiago:

L'ús d'exhaurir (quan ens referim als llibres) és una especialització semàntica àmpliament acceptada i emprada en el català que ara es parla i escriu.
 
Si més no entre els lletraferits que són els qui empren més aquesta locució.
 
Ara, no direm mai "Estic exhaurit!" per dir "Estic esgotat!" (Je suis épuisé). D'això n'estic ben segur.
 
Per això deia "acostumem a dir"... I els costums acaben, sovint, per escampar-se i ser norma.
 
Evidentment, si dic que "aquest llibre està esgotat" no serà el mateix que dir "aquesta llibre m'esgota"... Ara, la polisèmia de la primera és evident perquè quan dic "exhaurit" vull dir que està "out of print". Si dic que està esgotat les elucubracions filisòfiques podrien donar-se. És el que passa quan un cultisme esdevé d'ús comú.
 
Salut mestre!
 
Joan-Carles

--- El jue, 6/10/11, Thiago Mori <giacomomori@...> escribió:

De: Thiago Mori <giacomomori@...>
Asunto: Re: [la-lenga-occitana] Out of print
Para: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Fecha: jueves, 6 de octubre, 2011 00:28

 
Mercés a totes.

Concretament, lo diccionari de Balaguer-Pojada balha "agotar" coma revirada de "exhaurir".

Mas mèfi, Joan-Carles, pr'amor qu' 'esgotar' es una possibilitat correcta en catalan:

2 2 intr. pron. [LC] Esgotar-se un llibre, l’edició d’un llibre. (DIEC2).


t. mòri

El 5 d’octubre de 2011 23:13, Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...> ha escrit:
 
Amics meus:

Pel que fa específicament als llibres en català acostumem a dir "exhaurir" i reservem "esgotat" més aïna per a altres matisos de fatiga física o d'altres matèries diverses per molt que siguen sinònims.
 
Ara, al món del llibre direm com apareix a l'exemple del DCVB: "L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos."
 
Evidentment, haureu de confirmar si aquest sentit existeix en un hipotètic "exaurir" occità que desconec si existeix. Salut. Joan-Carles (Elx)
 
EXHAURIR v. tr.
Treure d'un recipient tot allò que conté; esgotar; consumir o despendre-ho tot fins a l'últim; cast. agotar. «L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos».
    Fon.: É™gzÉ™wɾí (Barc.); eksawɾíɾ (Val.); əʣəwɾi (Palma).
    Etim.: pres del llatí exhaurÄ«re, mat. sign.
 


--- El mié, 5/10/11, amaury@... <amaury@...> escribió:

De: amaury@... <amaury@...>
Asunto: RE: [la-lenga-occitana] Out of print
Para: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Fecha: miércoles, 5 de octubre, 2011 21:16


 
Bonser
 
Ã’c ben, se ditz : agotat, del vèrb agotar
 
« Aquel libre es agotat Â»
 
Amistats
 
Alan
 
 
De : la-lenga-occitana@yahoogroups.com [mailto:la-lenga-occitana@yahoogroups.com] De la part de Thiago Mori
Envoyé : mercredi 5 octobre 2011 21:10
À : Parlar occitan; la-lenga-occitana@yahoogroups.com; LIST-OC LIST-OC
Objet : [la-lenga-occitana] Out of print
 
 
Adissatz,
 
Cossí dire en lenga d'òc "épuisé" (francimand), "out of print" (anglés)?
 
Ce livre est épuisé
This book is out of print
 
AQUESTE LIBRE ES AGOTAT [?] 
 
Mercés plan,
 
t. mòri
Aucun virus trouvé dans ce message.
Analyse effectuée par AVG - www.avg.fr
Version: 10.0.1410 / Base de données virale: 1520/3939 - Date: 05/10/2011


Reply | Messages in this Topic (7)
#583 From: Julian Corbi <juliancorbi@...>
Date: Fri Oct 7, 2011 6:26 am
Subject: Re: Out of print 		juliancorbi
Send Email Send Email
 
El “Dictionnaire Français-Occitan (Gascon)†de Gilbert Narioo, Michel Grosclaude e Patric Guilhemjoan da ‘exaurir’ e ‘esgotat’ (non pas ‘agotat’) coma reviradas de ‘épuisé’:

épuisé,e adj. 1. (qui n’est plus en stock) acabat,-ada; esgotat,-ada; exaurit,-ida. ∫2. (qui est à bout de forces) esbraçat,-ada; arreberat,-ada; molut,-uda; estarit;-ida; atequit,-ida; aganit,-ida; ahanat,-ada; estiusat,-ada; delit,-ida; carncopat,-ada.

From: Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...>
To: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Sent: Thursday, 6 October 2011, 7:07
Subject: Re: [la-lenga-occitana] Out of print

 
Amic Thiago:

L'ús d'exhaurir (quan ens referim als llibres) és una especialització semàntica àmpliament acceptada i emprada en el català que ara es parla i escriu.
 
Si més no entre els lletraferits que són els qui empren més aquesta locució.
 
Ara, no direm mai "Estic exhaurit!" per dir "Estic esgotat!" (Je suis épuisé). D'això n'estic ben segur.
 
Per això deia "acostumem a dir"... I els costums acaben, sovint, per escampar-se i ser norma.
 
Evidentment, si dic que "aquest llibre està esgotat" no serà el mateix que dir "aquesta llibre m'esgota"... Ara, la polisèmia de la primera és evident perquè quan dic "exhaurit" vull dir que està "out of print". Si dic que està esgotat les elucubracions filisòfiques podrien donar-se. És el que passa quan un cultisme esdevé d'ús comú.
 
Salut mestre!
 
Joan-Carles

--- El jue, 6/10/11, Thiago Mori <giacomomori@...> escribió:

De: Thiago Mori <giacomomori@...>
Asunto: Re: [la-lenga-occitana] Out of print
Para: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Fecha: jueves, 6 de octubre, 2011 00:28

 
Mercés a totes.

Concretament, lo diccionari de Balaguer-Pojada balha "agotar" coma revirada de "exhaurir".

Mas mèfi, Joan-Carles, pr'amor qu' 'esgotar' es una possibilitat correcta en catalan:

2 2 intr. pron. [LC] Esgotar-se un llibre, l’edició d’un llibre. (DIEC2).


t. mòri

El 5 d’octubre de 2011 23:13, Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...> ha escrit:
 
Amics meus:

Pel que fa específicament als llibres en català acostumem a dir "exhaurir" i reservem "esgotat" més aïna per a altres matisos de fatiga física o d'altres matèries diverses per molt que siguen sinònims.
 
Ara, al món del llibre direm com apareix a l'exemple del DCVB: "L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos."
 
Evidentment, haureu de confirmar si aquest sentit existeix en un hipotètic "exaurir" occità que desconec si existeix. Salut. Joan-Carles (Elx)
 
EXHAURIR v. tr.
Treure d'un recipient tot allò que conté; esgotar; consumir o despendre-ho tot fins a l'últim; cast. agotar. «L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos».
    Fon.: É™gzÉ™wɾí (Barc.); eksawɾíɾ (Val.); əʣəwɾi (Palma).
    Etim.: pres del llatí exhaurÄ«re, mat. sign.
 


--- El mié, 5/10/11, amaury@... <amaury@...> escribió:

De: amaury@... <amaury@...>
Asunto: RE: [la-lenga-occitana] Out of print
Para: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Fecha: miércoles, 5 de octubre, 2011 21:16


 
Bonser
 
Ã’c ben, se ditz : agotat, del vèrb agotar
 
« Aquel libre es agotat Â»
 
Amistats
 
Alan
 
 
De : la-lenga-occitana@yahoogroups.com [mailto:la-lenga-occitana@yahoogroups.com] De la part de Thiago Mori
Envoyé : mercredi 5 octobre 2011 21:10
À : Parlar occitan; la-lenga-occitana@yahoogroups.com; LIST-OC LIST-OC
Objet : [la-lenga-occitana] Out of print
 
 
Adissatz,
 
Cossí dire en lenga d'òc "épuisé" (francimand), "out of print" (anglés)?
 
Ce livre est épuisé
This book is out of print
 
AQUESTE LIBRE ES AGOTAT [?] 
 
Mercés plan,
 
t. mòri
Aucun virus trouvé dans ce message.
Analyse effectuée par AVG - www.avg.fr
Version: 10.0.1410 / Base de données virale: 1520/3939 - Date: 05/10/2011




Reply | Messages in this Topic (7)
#584 From: Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...>
Date: Fri Oct 7, 2011 6:47 am
Subject: Re: Out of print 		jcmarticas
Send Email Send Email
 
Julià, moltes gràcies per la informació. Espere que tot vaja bé per Monòver. Tan prop com estem i el castell d'anys que fa que no ens veiem.
 
M'imaginava que "exaurit" devia existir en algun diccionari occità. Els vasos comunicants -pel que fa als cultismes- és important entre el català i l'occità contemporanis. El tema és evident. Encara ho hauria de ser més.
 
Ara, en català quedaria molt estrany dir:
 
"Estic exhaurit després d'una diada de collita de raïm."
 
Hi ha una tendència molt forta a no emprar "exhaurir" enfora d'un stock (anglicisme!) o inventari que s'ha esgotat perquè no en queden, d'existències.
 
Esgotat té un sentit de "fatiga" que no acostuma a emprar-se en català. Per això, l'ús més habitual "d'exhaurir" és precisament pel que fa als llibres. Pel que fa a les pomes i les taronges etc... diríem "que s'han acabat" i prou... Fes la prova a la botiga de la cantonada.
 
"Vinga vostè demà que s'han acabat les pomes." O, tout court, "no en queden" o, més literari i medievalitzant si voleu" : "no en resten".. Parle d'usos pancatalans.
 
Potser la pròpia vitalitat del català faça que alguns usos cultistes compartits no es queden fossilitzats perquè tota llengua viva -amb registres cultes que s'escampen- té tendència a les especialitzacions semàntiques quan hi ha dos sinònims en competència. La sinonímia pura -per a conceptes més aïna abstractes- no és gens habitual. Caldria, però, escriure una tesina sobre el tema que ens ocupa i ho deixarem per als especialistes que li pugueu dedicar més temps. 
 
I tot això ho escric a corre-cuita o a cor que vols!
 
Salut!
 
Joan-Carles
Elx

--- El vie, 7/10/11, Julian Corbi <juliancorbi@...> escribió:

De: Julian Corbi <juliancorbi@...>
Asunto: Re: [la-lenga-occitana] Out of print
Para: "la-lenga-occitana@yahoogroups.com" <la-lenga-occitana@yahoogroups.com>
Fecha: viernes, 7 de octubre, 2011 08:26

 
El “Dictionnaire Français-Occitan (Gascon)†de Gilbert Narioo, Michel Grosclaude e Patric Guilhemjoan da ‘exaurir’ e ‘esgotat’ (non pas ‘agotat’) coma reviradas de ‘épuisé’:

épuisé,e adj. 1. (qui n’est plus en stock) acabat,-ada; esgotat,-ada; exaurit,-ida. ∫2. (qui est à bout de forces) esbraçat,-ada; arreberat,-ada; molut,-uda; estarit;-ida; atequit,-ida; aganit,-ida; ahanat,-ada; estiusat,-ada; delit,-ida; carncopat,-ada.

From: Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...>
To: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Sent: Thursday, 6 October 2011, 7:07
Subject: Re: [la-lenga-occitana] Out of print

 
Amic Thiago:

L'ús d'exhaurir (quan ens referim als llibres) és una especialització semàntica àmpliament acceptada i emprada en el català que ara es parla i escriu.
 
Si més no entre els lletraferits que són els qui empren més aquesta locució.
 
Ara, no direm mai "Estic exhaurit!" per dir "Estic esgotat!" (Je suis épuisé). D'això n'estic ben segur.
 
Per això deia "acostumem a dir"... I els costums acaben, sovint, per escampar-se i ser norma.
 
Evidentment, si dic que "aquest llibre està esgotat" no serà el mateix que dir "aquesta llibre m'esgota"... Ara, la polisèmia de la primera és evident perquè quan dic "exhaurit" vull dir que està "out of print". Si dic que està esgotat les elucubracions filisòfiques podrien donar-se. És el que passa quan un cultisme esdevé d'ús comú.
 
Salut mestre!
 
Joan-Carles

--- El jue, 6/10/11, Thiago Mori <giacomomori@...> escribió:

De: Thiago Mori <giacomomori@...>
Asunto: Re: [la-lenga-occitana] Out of print
Para: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Fecha: jueves, 6 de octubre, 2011 00:28

 
Mercés a totes.

Concretament, lo diccionari de Balaguer-Pojada balha "agotar" coma revirada de "exhaurir".

Mas mèfi, Joan-Carles, pr'amor qu' 'esgotar' es una possibilitat correcta en catalan:

2 2 intr. pron. [LC] Esgotar-se un llibre, l’edició d’un llibre. (DIEC2).


t. mòri

El 5 d’octubre de 2011 23:13, Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...> ha escrit:
 
Amics meus:

Pel que fa específicament als llibres en català acostumem a dir "exhaurir" i reservem "esgotat" més aïna per a altres matisos de fatiga física o d'altres matèries diverses per molt que siguen sinònims.
 
Ara, al món del llibre direm com apareix a l'exemple del DCVB: "L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos."
 
Evidentment, haureu de confirmar si aquest sentit existeix en un hipotètic "exaurir" occità que desconec si existeix. Salut. Joan-Carles (Elx)
 
EXHAURIR v. tr.
Treure d'un recipient tot allò que conté; esgotar; consumir o despendre-ho tot fins a l'últim; cast. agotar. «L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos».
    Fon.: É™gzÉ™wɾí (Barc.); eksawɾíɾ (Val.); əʣəwɾi (Palma).
    Etim.: pres del llatí exhaurÄ«re, mat. sign.
 


--- El mié, 5/10/11, amaury@... <amaury@...> escribió:

De: amaury@... <amaury@...>
Asunto: RE: [la-lenga-occitana] Out of print
Para: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
Fecha: miércoles, 5 de octubre, 2011 21:16


 
Bonser
 
Ã’c ben, se ditz : agotat, del vèrb agotar
 
« Aquel libre es agotat Â»
 
Amistats
 
Alan
 
 
De : la-lenga-occitana@yahoogroups.com [mailto:la-lenga-occitana@yahoogroups.com] De la part de Thiago Mori
Envoyé : mercredi 5 octobre 2011 21:10
À : Parlar occitan; la-lenga-occitana@yahoogroups.com; LIST-OC LIST-OC
Objet : [la-lenga-occitana] Out of print
 
 
Adissatz,
 
Cossí dire en lenga d'òc "épuisé" (francimand), "out of print" (anglés)?
 
Ce livre est épuisé
This book is out of print
 
AQUESTE LIBRE ES AGOTAT [?] 
 
Mercés plan,
 
t. mòri
Aucun virus trouvé dans ce message.
Analyse effectuée par AVG - www.avg.fr
Version: 10.0.1410 / Base de données virale: 1520/3939 - Date: 05/10/2011




Reply | Messages in this Topic (7)
#585 From: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Date: Fri Nov 25, 2011 9:45 pm
Subject: DE LINGÜISTAS PROFESSIONALS PARLAN A L’APORLÒC a prepaus del projècte de “Congrès Permanent de la Lenga Occitana†		aubadaurada
Send Email Send Email
 
De lingüistas professionals
parlan a l’APORLÒC
a prepaus del projècte de “Congrès Permanent de la Lenga Occitanaâ€
 
 
Als responsables de l’APORLÒC
Dònas, Sénhers,
 
Coma lingüistas professionals —e, en particular, coma especialistas de las questions de codificacion—, nos exprimissèm sus lo recent projècte de “Congrès Permanent de la Lenga Occitanaâ€, que son inauguracion es prevista lo 19 de decembre de 2011, a Bordèu, a l’iniciativa de l’Associacion Prefigurativa de l’Organisme de Regulacion de la Lenga d’Òc (APORLÃ’C).
 
I. Nòstre eiretatge
 
Sostenèm per principi l’existéncia d’un organisme de codificacion de l’occitan. Es una aisina necessària per tota lenga subordenada que vòl accedir a una existéncia normala.
Ramentam qu’un organisme de codificacion de l’occitan existís uèi: es lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO). Se fondèt a Tolosa en 1996-1997 a l’iniciativa de l’IEO e del GIDILÒC e recebèt lo sosten de l’AIEO tre 1997.
Entre 1997 e 2002, lo CLO a produch un gròs trabalh normatiu, de manièra collegiala e regulara, tot en restant fidèl als principis de codificacion de Loís Alibèrt (1935). Aquel trabalh del CLO es disponible dins un document de sintèsi, publicat en 2007.
En 2002, lo CLO faguèt de proposicions per refortir sos ligams amb la societat e las institucions. Prepausèt d’associar en son sen un conselh de lingüistas e un conselh d’usatgièrs.
En 2008, a l’iniciativa de la Generalitat de Catalonha, s’es constituit un Grop de Lingüistica Occitana (GLO) per conselhar las autoritats aranesas e catalanas dins la gestion de l’occitan. Lo GLO a adoptat coma referéncia la nòrma del CLO e a trabalhat en complementarietat amb l’Institut d’Estudis Aranesi (IEA).
 
II. Çò que constatam
 
En 2009, l’APORLÒC s’es constituida per complir un objectiu similar al del CLO.
Saludam l’objectiu institucional de l’APORLÒC mas nòstra consciéncia professionala nos obliga d’exprimir qualques preocupacions.
 
1. Al nivèl lingüistic:
— Lo projècte de l’APORLÃ’C prepausa pas clarament de continuitat amb la nòrma classica tala coma l’an fixada Alibèrt e, après el, lo CLO. De manièra simptomatica, los documents que recebèm de l’APORLÃ’C son clafits de formas non normativas, coma Mossur* en luòc de Sénher, sèti* web en luòc de sit web, etc. Cossí l’APORLÃ’C vòl gerir la nòrma de l’occitan? Es pas clar…
— Los objectius ambicioses de l’APORLÒC (diccionaris, terminologia, toponimia) se son fixats sens preveire las estapas tecnicas preliminaras que permetrián de i arribar.
 
2. Al nivèl organizacional e uman:
Lo projècte de l’APORLÃ’C establís un “conselh lingüistic†amb una lista de personas, devesidas en doas categorias: los “membres†e los “correspondentsâ€. E aquí observam doas causas susprenentas:
— D’un caire, certans membres del CLO e del GLO, reputats per lor trabalh seriós, son totalament excluses d’aquel organisme novèl, de manièra inexplicabla.
— D’autre caire, de membres actius del CLO e del GLO, coneguts per la qualitat e l’utilitat de lors òbras, son excluses dels “membres†e relegats dins la categoria “correspondentsâ€: aquò tanben es inexplicable.
Los comptes renduts de l’APORLÒC (sit web, rapòrt final) presentan l’istòria de la codificacion de manièra parciala, desequilibrada, e fan pas la mendre referéncia a de publicacions sociolingüisticas seriosas qu’an analisat en prigondor aqueles eveniments.
Aqueles apròchis de l’APORLÒC son susprenents: garentisson pas la fisança, la continuitat e l’unitat. Volèm creire que s’explican per una mesconeissença de las personas e del trabalh fach. Volèm pas creire que se tracte d’una volontat d’exclusion per de rasons escuras o personalas: los reglaments de comptes an pas lor plaça a aquel nivèl d’ambicion.
 
III. Çò que conven de far
 
Per tant, recomandam a l’APORLÒC de revisar lèu sas analisis e d’adoptar tres principis rasonables e senats:
 
1. Establir lo principi de la continuitat normativa: lo novèl organisme de codificacion deu considerar coma aquerida e establa la nòrma classica de l’occitan, tala coma l’an fixada istoricament Alibèrt, l’IEO, lo GIDILÒC e, dins son estat pus recent, lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO). Tot trabalh normatiu se deu desvolopar en s’apiejant sus çò fixat e non pas en desfasent çò fixat.
 
2. Establir lo principi de la continuitat institucionala e umana amb los organismes de lingüistica aplicada qu’an ja fach lors pròvas per de produccions seriosas.
Lo novèl organisme deu convidar, dins los “membres†de son “conselh lingüisticâ€, totes los aderents:
— Del Conselh de la Lenga Occitana (CLO)
— Del Grop de Lingüistica Occitana (GLO) [vejatz l’annèxe].
E tanben, dins un esperit de concòrdia e d’unitat, seriá savi de convidar los lingüistas:
— De l’Institut d’Estudis Aranesi (IEA)
— Del Consistòri del Gai Saber-Acadèmia Occitana.
De segur, aquò es pas limitatiu e exclutz pas d’autras personas ja convidadas.
Se per cas un “membre†vòl limitar son implicacion per devenir “correspondentâ€, ven a el sol d’o decidir e d’o demandar, sens que degun o li impause (es aital, per exemple, que fonciona lo CLO).
 
3. Escotar e respectar l’analisi dels lingüistas abans de determinar las aisinas que cal realizar.
Una teulissa se pòt bastir sonque sus un ostal qu’aja de parets e de fondacions solidas.
Parièr, los objectius ambicioses (diccionaris gròsses, terminologia, neologia o toponimia) se pòdon realizar a condicion d’adoptar, abans, d’aisinas de basa amb de concèptes clars (equitat dialectala / diasistematicitat, ortografia, seleccion morfologica, lexicografia, destriar descripcion e prescripcion, destriar nòrma ortografica e nòrma lingüistica, etc.).
 
Aquò son las tres condicions de bon sens per que portem nòstra collaboracion e nòstre sosten a l’organisme novèl de codificacion.
Tanben fasèm lo vòt que lo nom de l’organisme novèl siá estetic, simple, sòbri, elegant e de bon prononciar (cal escotar los lingüistas: lo principi d’economia es decisiu dins lo succès dels noms novèls).
Volèm creire que los responsables de l’APORLÒC escotaràn los lingüistas professionals per tal de bastir un organisme de codificacion eficaç, aculhent per totes e reconegut per totes.
 
lo 24 de novembre de 2011
 
Signataris:
Domergue SUMIEN — Joan BARCELÓ — Franc BRONZAT
Aitor CARRERA — Joan‑Claudi FORÊT — Joan FULHET
Sèrgi GRANIÈR — Georg KREMNITZ — Manèl ZABALA
 
 
ANNÈXE
 
Lista dels aderents de drech del GLO e del CLO que conven de convidar coma “membres†a part entièra al “conselh lingüistic†de l’organisme novèl de codificacion (lista non limitativa, exclusent pas d’autras personas).
 
Dario ANGHILANTE (GLO, CLO) — Claudi BALAGUER (GLO) — Joan-Pèire BAQUIÉ (convidat al CLO) — Veronica BARÈS (CLO) — Pèire BÈC (CLO) — Andriu BIANCHI (CLO) — Joana BIANCO (CLO) — Franc BRONZAT (CLO) — Felip CARBONA (GLO, CLO) — Sèrgi CARLES (CLO) — Aitor CARRERA (GLO) — Joan-Pèire CHAMBON (convidat al CLO) — Micheu CHAPDUELH (CLO) — Joan-Michèu EFFANTIN (CLO) — Jòrdi ESCARTIN (CLO) — Joan-Claudi FORÊT (GLO) — Joan FULHET (CLO) — Eric GONZALES (CLO) — Sèrgi GRANIÈR (CLO) — Georg KREMNITZ (CLO) — Xavier LAMUELA (CLO) — Ives LAVALADA (CLO) — Arvei LIEUTARD (CLO) — Bernat MOLIN (convidat al CLO) — Jèp de MONTOYA (GLO) — Rosèla PELLERINO (GLO) — Patrici POJADA (GLO, CLO) — Cristian RAPIN (CLO) — Joan-Claudi RIXTE (GLO) — Maurici ROMIEU (GLO, CLO) — Joan ROS (CLO) — Patric SAUZET (GLO, CLO) — Miquèu SEGALÀS (GLO, CLO) — Joan SIBILLE (CLO) — Domergue SUMIEN (GLO, CLO) — Jacme TAUPIAC (GLO, CLO) — Rogièr TEULAT (CLO) — Josiana UBAUD (CLO) — Alan VIAUT (GLO, CLO) — Manèl ZABALA (GLO)
 

Reply | Messages in this Topic (2)
#586 From: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Date: Fri Nov 25, 2011 9:58 pm
Subject: DE LINGÜISTAS PROFESSIONALS PARLAN A L’APORLÒC a prepaus del projècte de “Congrès Permanent de la Lenga Occitana†		aubadaurada
Send Email Send Email
 
De lingüistas professionals
parlan a l’APORLÒC
a prepaus del projècte de “Congrès Permanent de la Lenga Occitanaâ€
 
 
Als responsables de l’APORLÒC
Dònas, Sénhers,
 
Coma lingüistas professionals —e, en particular, coma especialistas de las questions de codificacion—, nos exprimissèm sus lo recent projècte de “Congrès Permanent de la Lenga Occitanaâ€, que son inauguracion es prevista lo 19 de decembre de 2011, a Bordèu, a l’iniciativa de l’Associacion Prefigurativa de l’Organisme de Regulacion de la Lenga d’Òc (APORLÃ’C).
 
I. Nòstre eiretatge
 
Sostenèm per principi l’existéncia d’un organisme de codificacion de l’occitan. Es una aisina necessària per tota lenga subordenada que vòl accedir a una existéncia normala.
Ramentam qu’un organisme de codificacion de l’occitan existís uèi: es lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO). Se fondèt a Tolosa en 1996-1997 a l’iniciativa de l’IEO e del GIDILÒC e recebèt lo sosten de l’AIEO tre 1997.
Entre 1997 e 2002, lo CLO a produch un gròs trabalh normatiu, de manièra collegiala e regulara, tot en restant fidèl als principis de codificacion de Loís Alibèrt (1935). Aquel trabalh del CLO es disponible dins un document de sintèsi, publicat en 2007.
En 2002, lo CLO faguèt de proposicions per refortir sos ligams amb la societat e las institucions. Prepausèt d’associar en son sen un conselh de lingüistas e un conselh d’usatgièrs.
En 2008, a l’iniciativa de la Generalitat de Catalonha, s’es constituit un Grop de Lingüistica Occitana (GLO) per conselhar las autoritats aranesas e catalanas dins la gestion de l’occitan. Lo GLO a adoptat coma referéncia la nòrma del CLO e a trabalhat en complementarietat amb l’Institut d’Estudis Aranesi (IEA).
 
II. Çò que constatam
 
En 2009, l’APORLÒC s’es constituida per complir un objectiu similar al del CLO.
Saludam l’objectiu institucional de l’APORLÒC mas nòstra consciéncia professionala nos obliga d’exprimir qualques preocupacions.
 
1. Al nivèl lingüistic:
— Lo projècte de l’APORLÃ’C prepausa pas clarament de continuitat amb la nòrma classica tala coma l’an fixada Alibèrt e, après el, lo CLO. De manièra simptomatica, los documents que recebèm de l’APORLÃ’C son clafits de formas non normativas, coma Mossur* en luòc de Sénher, sèti* web en luòc de sit web, etc. Cossí l’APORLÃ’C vòl gerir la nòrma de l’occitan? Es pas clar…
— Los objectius ambicioses de l’APORLÒC (diccionaris, terminologia, toponimia) se son fixats sens preveire las estapas tecnicas preliminaras que permetrián de i arribar.
 
2. Al nivèl organizacional e uman:
Lo projècte de l’APORLÃ’C establís un “conselh lingüistic†amb una lista de personas, devesidas en doas categorias: los “membres†e los “correspondentsâ€. E aquí observam doas causas susprenentas:
— D’un caire, certans membres del CLO e del GLO, reputats per lor trabalh seriós, son totalament excluses d’aquel organisme novèl, de manièra inexplicabla.
— D’autre caire, de membres actius del CLO e del GLO, coneguts per la qualitat e l’utilitat de lors òbras, son excluses dels “membres†e relegats dins la categoria “correspondentsâ€: aquò tanben es inexplicable.
Los comptes renduts de l’APORLÒC (sit web, rapòrt final) presentan l’istòria de la codificacion de manièra parciala, desequilibrada, e fan pas la mendre referéncia a de publicacions sociolingüisticas seriosas qu’an analisat en prigondor aqueles eveniments.
Aqueles apròchis de l’APORLÒC son susprenents: garentisson pas la fisança, la continuitat e l’unitat. Volèm creire que s’explican per una mesconeissença de las personas e del trabalh fach. Volèm pas creire que se tracte d’una volontat d’exclusion per de rasons escuras o personalas: los reglaments de comptes an pas lor plaça a aquel nivèl d’ambicion.
 
III. Çò que conven de far
 
Per tant, recomandam a l’APORLÒC de revisar lèu sas analisis e d’adoptar tres principis rasonables e senats:
 
1. Establir lo principi de la continuitat normativa: lo novèl organisme de codificacion deu considerar coma aquerida e establa la nòrma classica de l’occitan, tala coma l’an fixada istoricament Alibèrt, l’IEO, lo GIDILÒC e, dins son estat pus recent, lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO). Tot trabalh normatiu se deu desvolopar en s’apiejant sus çò fixat e non pas en desfasent çò fixat.
 
2. Establir lo principi de la continuitat institucionala e umana amb los organismes de lingüistica aplicada qu’an ja fach lors pròvas per de produccions seriosas.
Lo novèl organisme deu convidar, dins los “membres†de son “conselh lingüisticâ€, totes los aderents:
— Del Conselh de la Lenga Occitana (CLO)
— Del Grop de Lingüistica Occitana (GLO) [vejatz l’annèxe].
E tanben, dins un esperit de concòrdia e d’unitat, seriá savi de convidar los lingüistas:
— De l’Institut d’Estudis Aranesi (IEA)
— Del Consistòri del Gai Saber-Acadèmia Occitana.
De segur, aquò es pas limitatiu e exclutz pas d’autras personas ja convidadas.
Se per cas un “membre†vòl limitar son implicacion per devenir “correspondentâ€, ven a el sol d’o decidir e d’o demandar, sens que degun o li impause (es aital, per exemple, que fonciona lo CLO).
 
3. Escotar e respectar l’analisi dels lingüistas abans de determinar las aisinas que cal realizar.
Una teulissa se pòt bastir sonque sus un ostal qu’aja de parets e de fondacions solidas.
Parièr, los objectius ambicioses (diccionaris gròsses, terminologia, neologia o toponimia) se pòdon realizar a condicion d’adoptar, abans, d’aisinas de basa amb de concèptes clars (equitat dialectala / diasistematicitat, ortografia, seleccion morfologica, lexicografia, destriar descripcion e prescripcion, destriar nòrma ortografica e nòrma lingüistica, etc.).
 
Aquò son las tres condicions de bon sens per que portem nòstra collaboracion e nòstre sosten a l’organisme novèl de codificacion.
Tanben fasèm lo vòt que lo nom de l’organisme novèl siá estetic, simple, sòbri, elegant e de bon prononciar (cal escotar los lingüistas: lo principi d’economia es decisiu dins lo succès dels noms novèls).
Volèm creire que los responsables de l’APORLÒC escotaràn los lingüistas professionals per tal de bastir un organisme de codificacion eficaç, aculhent per totes e reconegut per totes.
 
lo 24 de novembre de 2011
 
Signataris:
Domergue SUMIEN — Joan BARCELÓ — Franc BRONZAT
Aitor CARRERA — Joan‑Claudi FORÊT — Joan FULHET
Sèrgi GRANIÈR — Georg KREMNITZ — Manèl ZABALA
 
 
ANNÈXE
 
Lista dels aderents de drech del GLO e del CLO que conven de convidar coma “membres†a part entièra al “conselh lingüistic†de l’organisme novèl de codificacion (lista non limitativa, exclusent pas d’autras personas).
 
Dario ANGHILANTE (GLO, CLO) — Claudi BALAGUER (GLO) — Joan-Pèire BAQUIÉ (convidat al CLO) — Veronica BARÈS (CLO) — Pèire BÈC (CLO) — Andriu BIANCHI (CLO) — Joana BIANCO (CLO) — Franc BRONZAT (CLO) — Felip CARBONA (GLO, CLO) — Sèrgi CARLES (CLO) — Aitor CARRERA (GLO) — Joan-Pèire CHAMBON (convidat al CLO) — Micheu CHAPDUELH (CLO) — Joan-Michèu EFFANTIN (CLO) — Jòrdi ESCARTIN (CLO) — Joan-Claudi FORÊT (GLO) — Joan FULHET (CLO) — Eric GONZALES (CLO) — Sèrgi GRANIÈR (CLO) — Georg KREMNITZ (CLO) — Xavier LAMUELA (CLO) — Ives LAVALADA (CLO) — Arvei LIEUTARD (CLO) — Bernat MOLIN (convidat al CLO) — Jèp de MONTOYA (GLO) — Rosèla PELLERINO (GLO) — Patrici POJADA (GLO, CLO) — Cristian RAPIN (CLO) — Joan-Claudi RIXTE (GLO) — Maurici ROMIEU (GLO, CLO) — Joan ROS (CLO) — Patric SAUZET (GLO, CLO) — Miquèu SEGALÀS (GLO, CLO) — Joan SIBILLE (CLO) — Domergue SUMIEN (GLO, CLO) — Jacme TAUPIAC (GLO, CLO) — Rogièr TEULAT (CLO) — Josiana UBAUD (CLO) — Alan VIAUT (GLO, CLO) — Manèl ZABALA (GLO)
 

Reply | Messages in this Topic (2)
#587 From: "dragonot\@libero\." <dragonot@...>
Date: Wed Dec 21, 2011 11:25 am
Subject: A sarìa stàit mej ... / It would be better ... 		Dragonot
Send Email Send Email
  
[Piemontèis]
I ston lesend ël lìber "La standardisation pluricentrique de l'Occitan" ëd
Domergue Sumien.
Ant le prime pagine as parla dël piemontèis e dël lìgur, përchè a son lenghe
ch'a confin-o con l'ossitan.
Belavans as dòvra ël termo "nord-italien" për andicheje. Miraco a sarìa stàit
mej dovré (com l'UNESCO e l'ISO) ël termo "galitàlich" o fin-a "cisalpin".


[English]
I'm reading the Domergue Sumien's book "La standardisation pluricentrique de
l'Occitan".
At the beginning, there are references to piedmontese and ligurian, as they are
languages bordering the occitan.
Unfortunately they are called "nord-italien". Perhaps it would be better to use
(following UNESCO and ISO) the word "Gallo-Italic" or also "Cisalpine".

Cerea,
Bepe

Reply | Messages in this Topic (2)
#588 From: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Date: Wed Dec 21, 2011 11:58 pm
Subject: Re : A sarìa stàit mej ... / It would be better ... 		aubadaurada
Send Email Send Email
 
[occitan] 
Bonjorn Dragonòt,

Siáu aürós que legiscas mon libre: grandmercé. 

Ai utilizat lo tèrme "nòrd-italian" perque correspònd a l'usatge de fòrça romanistas: d'unei que i a dison "italian septentrionau / italiano settentrionale", qu'es un tèrme equivalent.

Lo tèrme "padan", que lo lingüista Geoffrey Hull prepausèt en 1982 (lòngtemps abans la Liga Nòrd), es un sinonim acceptable de "nòrd-italian". 

Lo tèrme "cisaupenc / cisalpino", dins la lingüistica occitana, designa la varietat d'occitan vivaroaupenc que se parla dins lei Valadas Occitanas de l'estat italian. Donc seriá ambigú d'utilizar tanben lo tèrme "cisaupenc" per designar lo nòrd-italian.

Lo "galloitalic" (piemontés + lombard + ligur + emilian-romanhòu) es una partida dau nòrd-italian. Es pas un sinonim de "nòrd-italian", ja qu'incltz pas lo venèt ni l'istriòt.

Ben coralament
Domergue Sumien

*

[English] 
Hello Dragonòt,

I'm glad that you're reading my book: thank you. 

I used the term "North Italian" because it matches with the use of many Romanists: some say "italiano settentrionale", which is an equivalent term.

The term "Padanian", promoted by linguist Geoffrey Hull in 1982 (a long time before the Lega Nord), is an acceptable synonym for "North Italian".

The term "Cisalpine", in Occitan linguistics, refers to the variety of Vivaro-Alpine Occitan spoken in the Occitan Valleys, in the Italian State. Therefore, it would be ambiguous to use the term "Cisalpine" to refer to "North Italian".

"Gallo-Italic" (Piedmontese + Lombard + Ligurian + Emilianoromagnolo) is part of North Italian. It is not a synonym for "North Italian" since it doesn't include Venetian nor Istriot.

Best regards
Domergue Sumien
*
Vau mei èster temut que planhut
(provèrbi aranés)
De : "dragonot@libero." <dragonot@...>
À : alpdn <alpdn@yahoogroups.com>; la-lenga-occitana <la-lenga-occitana@yahoogroups.com>; my-language <my-language@yahoogroups.com>; piemontviv <piemontviv@yahoogroups.com>; aranes <aranes@yahoogroups.com>; piemont <piemont@...>
Envoyé le : Mercredi 21 Décembre 2011 13h25
Objet : [la-lenga-occitana] A sarìa stàit mej ... / It would be better ...
 
[Piemontèis]
I ston lesend ël lìber "La standardisation pluricentrique de l'Occitan" ëd Domergue Sumien.
Ant le prime pagine as parla dël piemontèis e dël lìgur, përchè a son lenghe ch'a confin-o con l'ossitan.
Belavans as dòvra ël termo "nord-italien" për andicheje. Miraco a sarìa stàit mej dovré (com l'UNESCO e l'ISO) ël termo "galitàlich" o fin-a "cisalpin".

[English]
I'm reading the Domergue Sumien's book "La standardisation pluricentrique de l'Occitan".
At the beginning, there are references to piedmontese and ligurian, as they are languages bordering the occitan.
Unfortunately they are called "nord-italien". Perhaps it would be better to use (following UNESCO and ISO) the word "Gallo-Italic" or also "Cisalpine".

Cerea,
Bepe




Reply | Messages in this Topic (2)
#589 From: "dragonot\@libero\." <dragonot@...>
Date: Fri Dec 23, 2011 8:58 pm
Subject: Re: A sarìa stàit mej ... / It would be better ... 		Dragonot
Send Email Send Email
  
[piemontèis]
Mersì a Domergue për l'arspòsta.
Andand anans ant la letura a peul esse ch'a-i sio dj'autr dùbit ...
Arvëdd-se,
Bepe

[english]
Thank you for the answer.
May be that, reading the book, there will be others doubts ...
Au revoir,
Bepe

>---------- Initial Header -----------
>From      : la-lenga-occitana@yahoogroups.com
>To        : "la-lenga-occitana@yahoogroups.com"
la-lenga-occitana@yahoogroups.com
>Date      : Wed, 21 Dec 2011 15:58:57 -0800 (PST)
>Subject : Re : [la-lenga-occitana] A sarìa stàit mej ... / It would be better
...
> [occitan] 
> Bonjorn Dragonòt,
>
> Siáu aürós que legiscas mon libre: grandmercé. 
>
> Ai utilizat lo tèrme "nòrd-italian" perque correspònd a l'usatge de fòrça
romanistas: d'unei que i a dison "italian septentrionau / italiano
settentrionale", qu'es un tèrme equivalent.
>
> Lo tèrme "padan", que lo lingüista Geoffrey Hull prepausèt en 1982 (lòngtemps
abans la Liga Nòrd), es un sinonim acceptable de "nòrd-italian". 
>
>
> Lo tèrme "cisaupenc / cisalpino", dins la lingüistica occitana, designa la
varietat d'occitan vivaroaupenc que se parla dins lei Valadas Occitanas de
l'estat italian. Donc seriá ambigú d'utilizar tanben lo tèrme "cisaupenc" per
designar lo nòrd-italian.
>
> Lo "galloitalic" (piemontés + lombard + ligur + emilian-romanhòu) es una
partida dau nòrd-italian. Es pas un sinonim de "nòrd-italian", ja qu'incltz
paslo venèt ni l'istriòt.
>
> Ben coralament
> Domergue Sumien
>
> *
>
> [English] 
> Hello Dragonòt,
>
> I'm glad that you're reading my book: thank you. 
>
> I used the term "North Italian" because it matches with the use of many
Romanists: some say "italiano settentrionale", which is an equivalent term.
>
> The term "Padanian", promoted by linguist Geoffrey Hull in 1982 (a long time
before the Lega Nord), is an acceptable synonym for "North Italian".
>
> The term "Cisalpine", in Occitan linguistics, refers to the variety of
Vivaro-Alpine Occitan spoken in the Occitan Valleys, in the Italian State.
Therefore, it would be ambiguous to use the term "Cisalpine" to refer to "North
Italian".
>
>
> "Gallo-Italic" (Piedmontese + Lombard + Ligurian + Emilianoromagnolo) is part
of North Italian. It is not a synonym for "North Italian" since it doesn't
include Venetian nor Istriot.
>
> Best regards
>
> Domergue Sumien*
> Vau mei èster temut que planhut
> (provèrbi aranés)
>
>
> >________________________________
> > De : "dragonot@libero." <dragonot@...>
> >À : alpdn <alpdn@yahoogroups.com>; la-lenga-occitana
<la-lenga-occitana@yahoogroups.com>; my-language <my-language@yahoogroups.com>;
piemontviv <piemontviv@yahoogroups.com>; aranes <aranes@yahoogroups.com>;
piemont <piemont@...>
> >Envoyé le : Mercredi 21 Décembre 2011 13h25
> >Objet : [la-lenga-occitana] A sarìa stàit mej ... / It would be better ...
> >[Piemontèis]
> >I ston lesend ël lìber "La standardisation pluricentrique de l'Occitan" ëd
Domergue Sumien.
> >Ant le prime pagine as parla dël piemontèis e dël lìgur, përchè a son lenghe
ch'a confin-o con l'ossitan.
> >Belavans as dòvra ël termo "nord-italien" për andicheje. Miraco a sarìa stàit
mej dovré (com l'UNESCO e l'ISO) ël termo "galitàlich" o fin-a "cisalpin".
> >
> >[English]
> >I'm reading the Domergue Sumien's book "La standardisation pluricentrique de
l'Occitan".
> >At the beginning, there are references to piedmontese and ligurian, as they
are languages bordering the occitan.
> >Unfortunately they are called "nord-italien". Perhaps it would be better to
use (following UNESCO and ISO) the word "Gallo-Italic" or also "Cisalpine".
> >Cerea,
> >Bepe

Reply | Messages in this Topic (2)
#590 From: Joan-Carles Martí i Casanova <jcmarticas@...>
Date: Sat Dec 24, 2011 5:30 am
Subject: Re: A sarìa stàit mej ... / It would be better ... 		jcmarticas
Send Email Send Email
 
Benvolgut Bepe i tots els altres:
 
M'ha agradat aquest "andant anans ant la lectura" en piemontès. En el meu català valencià d'Elx hauria dit "anant anant amb la lectura". "Anar anant" en el meu parlar és "caminar"... I wouldn't have need the English translation at all to understand you.
 
Espere que els "altres dubtes" els puga aclarir en Domergue amb la mateixa mestria!
 
Bon Nadal i Any Nou des de l'Extrem Sud del País Valencià a tothom!
 
Joan-Carles Martí i Casanova

--- El vie, 23/12/11, dragonot@libero. <dragonot@...> escribió:

De: dragonot@libero. <dragonot@...>
Asunto: Re: [la-lenga-occitana] A sarìa stàit mej ... / It would be better ...
Para: "la-lenga-occitana" <la-lenga-occitana@yahoogroups.com>, "alpdn" <alpdn@yahoogroups.com>
Fecha: viernes, 23 de diciembre, 2011 21:58

 
[piemontèis]
Mersì a Domergue për l'arspòsta.
Andand anans ant la letura a peul esse ch'a-i sio dj'autr dùbit ...
Arvëdd-se,
Bepe

[english]
Thank you for the answer.
May be that, reading the book, there will be others doubts ...
Au revoir,
Bepe

>---------- Initial Header -----------
>From : la-lenga-occitana@yahoogroups.com
>To : "la-lenga-occitana@yahoogroups.com" la-lenga-occitana@yahoogroups.com
>Date : Wed, 21 Dec 2011 15:58:57 -0800 (PST)
>Subject : Re : [la-lenga-occitana] A sarìa stàit mej ... / It would be better ...
> [occitan] 
> Bonjorn Dragonòt,
>
> Siáu aürós que legiscas mon libre: grandmercé. 
>
> Ai utilizat lo tèrme "nòrd-italian" perque correspònd a l'usatge de fòrça romanistas: d'unei que i a dison "italian septentrionau / italiano settentrionale", qu'es un tèrme equivalent.
>
> Lo tèrme "padan", que lo lingüista Geoffrey Hull prepausèt en 1982 (lòngtemps abans la Liga Nòrd), es un sinonim acceptable de "nòrd-italian". 
>
>
> Lo tèrme "cisaupenc / cisalpino", dins la lingüistica occitana, designa la varietat d'occitan vivaroaupenc que se parla dins lei Valadas Occitanas de l'estat italian. Donc seriá ambigú d'utilizar tanben lo tèrme "cisaupenc" per designar lo nòrd-italian.
>
> Lo "galloitalic" (piemontés + lombard + ligur + emilian-romanhòu) es una partida dau nòrd-italian. Es pas un sinonim de "nòrd-italian", ja qu'incltz paslo venèt ni l'istriòt.
>
> Ben coralament
> Domergue Sumien
>
> *
>
> [English] 
> Hello Dragonòt,
>
> I'm glad that you're reading my book: thank you. 
>
> I used the term "North Italian" because it matches with the use of many Romanists: some say "italiano settentrionale", which is an equivalent term.
>
> The term "Padanian", promoted by linguist Geoffrey Hull in 1982 (a long time before the Lega Nord), is an acceptable synonym for "North Italian".
>
> The term "Cisalpine", in Occitan linguistics, refers to the variety of Vivaro-Alpine Occitan spoken in the Occitan Valleys, in the Italian State. Therefore, it would be ambiguous to use the term "Cisalpine" to refer to "North Italian".
>
>
> "Gallo-Italic" (Piedmontese + Lombard + Ligurian + Emilianoromagnolo) is part of North Italian. It is not a synonym for "North Italian" since it doesn't include Venetian nor Istriot.
>
> Best regards
>
> Domergue Sumien*
> Vau mei èster temut que planhut
> (provèrbi aranés)
>
>
> >________________________________
> > De : "dragonot@libero." <dragonot@...>
> >À : alpdn <alpdn@yahoogroups.com>; la-lenga-occitana <la-lenga-occitana@yahoogroups.com>; my-language <my-language@yahoogroups.com>; piemontviv <piemontviv@yahoogroups.com>; aranes <aranes@yahoogroups.com>; piemont <piemont@...>
> >Envoyé le : Mercredi 21 Décembre 2011 13h25
> >Objet : [la-lenga-occitana] A sarìa stàit mej ... / It would be better ...
> >[Piemontèis]
> >I ston lesend ël lìber "La standardisation pluricentrique de l'Occitan" ëd Domergue Sumien.
> >Ant le prime pagine as parla dël piemontèis e dël lìgur, përchè a son lenghe ch'a confin-o con l'ossitan.
> >Belavans as dòvra ël termo "nord-italien" për andicheje. Miraco a sarìa stàit mej dovré (com l'UNESCO e l'ISO) ël termo "galitàlich" o fin-a "cisalpin".
> >
> >[English]
> >I'm reading the Domergue Sumien's book "La standardisation pluricentrique de l'Occitan".
> >At the beginning, there are references to piedmontese and ligurian, as they are languages bordering the occitan.
> >Unfortunately they are called "nord-italien". Perhaps it would be better to use (following UNESCO and ISO) the word "Gallo-Italic" or also "Cisalpine".
> >Cerea,
> >Bepe


Reply | Messages in this Topic (2)
#597 From: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Date: Sat Jan 14, 2012 11:25 am
Subject: Una moderacion pus estricta de la lista "La Lenga Occitana" 		aubadaurada
Send Email Send Email
  
Cars colistaires,

Ai decidit de far una moderacion sistematica de totei lei messatges qu'intran
dins la lista "La Lenga Occitana". Aquò nos deuriá desbarrassar deis spams e dei
messatges inadeqüats que polluisson la lista.

Vòstre 

Domergue Sumien
Moderaire

Reply | Messages in this Topic (1)
#598 From: Domergue Sumien <d.sumien@...>
Date: Mon Jan 30, 2012 9:31 pm
Subject: Re : Re : [oc] Tousis en Òc "La lenga aus pòts" le nouvel album de Didier Tousis 		d.sumien@...
Send Email Send Email
 
Bonjour Madame Randria,


Je regrette que vous ne fassiez la promotion du chanteur occitan Didier Tousis qu'en français.
 
L'occitan est une langue de communication qui ne sert pas seulement à faire des chansons, mais aussi à échanger des informations.
 
Il existe des réseaux comprenant des milliers de personnes pour qui l'occitan a une grande valeur communicative (notamment sur Internet, mais pas seulement).
 
Il est donc paradoxal de faire la promotion d'un chanteur de langue occitane sans utiliser cette langue occitane.
 
En utilisant l'occitan dans votre promotion, vous convaincriez davantage de personnes pour acheter les CD ou les mp3 de Didier Tousis ou pour aller à ses concerts.

En outre, l'occitan n'est pas parlé qu'en France. Il se parle aussi dans des zones d'Espagne et d'Italie (ainsi qu'à Monaco). Une promotion exclusivement en français revient à une absence d'ouverture envers les clients occitans potentiels qui vivent hors de France.
 
L'occitan est une langue subordonnée et menacée. Ne pas employer l'occitan pour un artiste occitaniste est donc bel et bien, en toute logique, une manière de perpétuer la domination de la langue française sur la langue occitane.
 
Je ne vous demande pas de renoncer à des promotions en français. J'essaie de vous convaincre de la légitimité d'une communication en occitan (ce qui n'empêche pas l'usage d'autres langues).
 
L’unilinguisme français est un enfermement.


Cordialement
Domergue Sumien

De : Aurelia Randria / org&com <aureliarandria@...>
À : Domergue Sumien <d.sumien@...>
Cc : F Guiraud <f.guiraud@...>
Envoyé le : Lundi 30 janvier 2012 14h54
Objet : Re: Re : [oc] Tousis en Ã’c "La lenga aus pòts" le nouvel album de Didier Tousis

Bonjour Domergue Sumien


nous faisons la promotion d'artistes occitans. Nous avons envoyé ce présent mail à plus de 8000 contacts au niveau national. Plus de la moitié ne connaissent pas ou très peu la langue et la culture occitane.

Un de nos objectifs  est basée sur l'ouverture c'est à dire

de  sensibiliser les non occitanistes (par le biais de la musique)  Ã  la langue et à la culture occitane. 


C'est un long travail qui ne se fait pas du jour au lendemain.



> Nous avons fais le choix d'intégrer quelques notions d'occitan  dans un texte français. 

Le fait qu'un internaute (qui ne connais pas ou peu l'occitan)  prenne le temps d'écouter ou de s'interresses au spectacle est déjà un pas de fait.



> Pour la newletter,  le fait de faire une version oc et une française ne fait qu'accentuer le fait que seul les occitanistes cliquerons sur le mail en oc et que tous les autres cliquerons sur la version française. 





Nos actions sont de promouvoir des spectacles occitans, dans et en dehors de l'occitanie.


Pour infos nos groupes ont été programmé dans des festivals de musique du monde ce qui a permis de faire connaitre la langue et musique occitane à un large public

Nous avons participé a un salon professionnel de la musique, à Copenhague  où il y avait des gens du monde entier. Dans le cadre de ce salon nous avons fait la promotion de la culture Occitane. Beaucoup de gens de tous le pays se sont arreté sur le stand et se sont interressés.



Tout ça pour vous dire que je ne pense pas que ce mail perpétue la domination linguistique ! 


Plan Coralament




Aurélia Randria
chargée de communication d'org&com

org&com
Ostal d'Occitània, 11 rue Malcousinat, 31000 Toulouse

Tél : 05 61 47 43 95










Le 29 janv. 2012 à 10:15, F Guiraud a écrit :



-------- Message original --------
Sujet: Re : [oc] Tousis en Òc "La lenga aus pòts" le nouvel album de Didier Tousis
Date : Sun, 29 Jan 2012 08:32:57 +0000 (GMT)
De : Domergue Sumien <d.sumien@...>
Répondre à : Domergue Sumien <d.sumien@...>
Pour : <secretari@...>, <oc@...>


Deuriatz redigir aqueste anonci en occitan (o aumens en doas lengas: occitan e anglés... o occitan e francés). 

Redigir un anonci solament en francés, per un espectacle en occitan, es perpetuar la dominacion lingüistica.

Domergue Sumien

De : org&com <aureliarandria@...>
À : oc@...
Envoyé le : Dimanche 29 janvier 2012 0h47
Objet : [oc] Tousis en Ã’c "La lenga aus pòts" le nouvel album de Didier Tousis

problème d'affichage cliquez ici

<Pièce jointe Mail.jpeg>
Voilà que le " parlar negue ", vient se mêler à la partie !

Après deux albums en français, Didier Tousis chante aujourd'hui dans ce "parlar negue", version salvatge del gascon de la còsta de la Mar Granda (gascon de la côte landaise).
Tousis en Òc, un spectacle où claquent les mots et les phrases empreintes de poésie violente pour faire savourer la musicalité et la force de la langue.

Didier Tousis : guitare et chant
Lionel Gomez : charango, guitares
Martin Lassouque : accordéon diatonique, cornemuse landaise
Guillaume Navailles : basse
Romain Gratalon : batterie
www.tousis-en-oc.fr

..................... Didier Tousis sur Youtube .....................
<Pièce jointe Mail.jpeg>

..................... Album disponible .....................

Prix public : 12 euros
- par correspondance aux Éditions du bois ou chez Macarel.
- chez Macarel, en magasin ou sur les foires et les marchés.
<Pièce jointe Mail.jpeg> Éditions du bois (pour passer l'hiver)
www.tousis-en-oc.fr/cd
Route de montjean
40140 Soustons
règlement par chèque à l'ordre
des « Éditions du bois »

 Macarel
www.macarel.org
ZA du Rieucoulon
420, rue A. Fleming
34430 St Jean de Vedas
T : 04 67 27 81 52
06 12 25 42 26
Les toulousains peuvent se procurer le CD au bureau d'org&com
à l'Ostal d'Occitània, 11 rue Malcousisant, Toulouse

................................ Contacts scène ................................

Francis Blot, francisblot@...
Clément Bastide, clementbastide@...

T : 05 61 47 43 95 - info@... - www.orgetcom.net


................................ Retrouvez org&com ................................
<Pièce jointe Mail.jpeg> <Pièce jointe Mail.jpeg> <Pièce jointe Mail.jpeg> <Pièce jointe Mail.jpeg> <Pièce jointe Mail.jpeg>
org&com est soutenu par
<Pièce jointe Mail.jpeg>

mise en page : Aurélia Randria, org&com

Si vous ne souhaitez pas recevoir notre lettre d'information,
utilisez la même adresse pour nous en informer et veuillez nous excuser pour cet envoi.
Cordialement













Reply | Messages in this Topic (1)
#599 From: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Date: Thu Apr 19, 2012 10:44 am
Subject: Iniciativa per Occitània - comunicat - Merah e Breivik: lo meteis fanatisme criminal 		aubadaurada
Send Email Send Email
 

Merah e Breivik: lo meteis fanatisme criminal / Merah et Breivik: le même fanatisme criminel / Merah e Breivik: lo stesso fanatismo criminale

Peter_Paul_Rubens_Massacre_of_the_Innocents[1].jpg

[oc]
Iniciativa per Occitània
Comunicat de premsa
Merah e Breivik: lo meteis fanatisme criminal

Iniciativa per Occitània espròva un sentiment d’orror davant los crimes òrbs e similars que Mohamèd Merah e Anders Breivik an comés. Dins los dos cases s’agís d’una violéncia racista extrèma contra de comunautats umanas e contra de personas que partejan pas l’opinion dels assassins. Dins los dos cases, los expèrts psicològs, sovent, estiman que los criminals èran pas bauges al moment dels assassinats e que seguissián de motivacions ideologicas conscientas.

En Occitània, en març passat, Mohamèd Merah, en nom del fanatisme religiós pseudoislamic, a tuat frejament d’innocents a causa de lor origina josieva e de soldats musulmans o antilheses a causa de lor engatjament dins una armada francesa qu’agís contra los talibans en Afganistan. Ara, Merah es mòrt mas d’autres fanatics fan l’apologia de sos crimes.

En Norvègia, l’estiu passat, Anders Breivik, en nom d’un neofaissisme d’extrèma drecha pseudoeuropèu, tuèt d’innocents que passavan près dels edificis del govèrn norvegian o que s’assemblavan dins un encontre politic trabalhista. Ara, Breivik passa davant un tribunal e contunha de revendicar sos crimes sens vergonha.

Iniciativa per Occitània estima qu’aqueles dos tipes de fanatismes, aparentament opausats, se rejonhon dins lor volontat de mòrt e lor absurditat ideologica. En Occitània e pertot en Euròpa, apelam a luchar radicalament contra lo faissisme pseudoislamic e contra lo faissisme d’extrèma drecha, fins a lor eradicacion definitiva.
 
Iniciativa per Occitània
lo 19.04.1202
Free Occitània!
 
*

[fr]
Iniciativa per Occitània
Communiqué de presse
Merah et Breivik: le même fanatisme criminel

Iniciativa per Occitània éprouve un sentiment d’horreur devant les crimes aveugles et similaires que Mohamed Merah et Anders Breivik ont commis. Dans les deux cas, il s’agit d’une violence raciste et extrême contre des communautés humaines et contre des personnes qui ne partagent pas l’opinion des assassins. Dans les deux cas, les experts psychologues, souvent, estiment que les criminels n’étaient pas fous au moment des assassinats et qu’ils suivaient des motivations idéologiques conscientes.

En Occitanie, en mars dernier, Mohamed Merah, au nom du fanatisme religieux pseudo-islamique, a tué froidement des innocents à cause de leur origine juive et des soldats musulmans ou antillais à cause de leur engagement dans une armée française qui agit contre les talibans en Afghanistan. Maintenant, Merah est mort mais d’autres fanatiques font l’apologie de ses crimes.

En Norvège, l’été dernier, Anders Breivik, au nom d’un néofascisme d’extrême droite pseudo-européen, a tué des innocents qui passaient près des édifices du gouvernement norvégien ou qui se rassemblaient dans une rencontre politique travailliste. Maintenant, Breivik passe devant un tribunal et continue à revendiquer ses crimes sans vergogne.

Iniciativa per Occitània estime que ces deux types de fanatismes, apparemment opposés, se rejoignent dans leur volonté de mort et leur absurdité idéologique. En Occitanie et partout en Europe, nous appelons à lutter radicalement contre le fascisme pseudo-islamique et contre le fascisme d’extrême droite, jusqu’à leur éradication définitive.
 
Iniciativa per Occitània
lo 19.04.1202
Free Occitània!

*

[it]
Iniciativa per Occitània
Comunicato stampa
Merah e Breivik: lo stesso fanatismo criminale

Iniciativa per Occitània prova una sensazione d’orrore dinanzi ai crimini ciechi e simili che Mohamed Merah e Anders Breivik hanno commesso. Nei due casi, si tratta di una violenza razzista ed estrema contro comunità umane e contro persone che non condividono l’opinione degli assassini. Nei due casi, gli esperti psicologi, spesso, ritengono che i criminali non fossero pazzi al momento degli assassinii e che seguissero motivazioni ideologiche coscienti.

In Occitania, in marzo scorso, Mohamed Merah, in nome del fanatismo religioso pseudoislamico, ha ucciso freddamente innocenti a causa della loro origine ebrea e dei soldati musulmani o antillani a causa del loro impegno in un esercito francese che agisce contro i talibani in Afganistan. Ora, Merah è morto ma altri fanatici fanno le scuse dei suoi crimini.

In Norvegia, l’estate scorsa, Anders Breivik, in nome di un neofascismo di destra estrema pseudoeuropeo, ha ucciso innocenti che passavano vicino alle costruzioni del governo norvegese o che si raccoglievano in una riunione politica laburista. Ora, Breivik si trova dinanzi ad un tribunale e continua a rivendicare i suoi crimini senza pudore.

Iniciativa per Occitània ritiene che questi due tipi di fanatismi, apparentemente opposti, si raggiungono nella loro volontà di morte e la loro assurdità ideologica. In Occitania ed ovunque in Europa, chiamiamo a lottare radicalmente contro il fascismo pseudoislamico e contro il fascismo di destra estrema, fino alla loro estirpazione definitiva. 
 
Iniciativa per Occitània
lo 19.04.1202
Free Occitània!


Reply | Messages in this Topic (1)
#600 From: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Date: Thu Apr 19, 2012 10:47 am
Subject: Iniciativa per Occitània - comunicat - Eleccion presidenciala 2012: Joly, Poton o Vairon 		aubadaurada
Send Email Send Email
 

19.04.2012

Eleccion presidenciala 2012: Joly, Poton o Vairon / Élection présidentielle 2012: Joly, Poutou ou Bayrou / Elezione presidenziale 2012: Joly, Poutou o Bayrou



400px-Eva_Joly_-_Grenoble_2012_(3)[1].jpg400px-Philippe_Poutou_2011[1].jpg409px-Francois_bayrou_close[1].jpg

[oc]
Iniciativa per Occitània
Comunicat de premsa
Eleccion presidenciala 2012: Joly, Poton o Vairon

Iniciativa per Occitània revendica l’independéncia d’Occitània: es un objectiu necessari per lo benestar de las populacions occitanas, per la reconeissença completa de nòstra cultura e per lo salvament de nòstra lenga d’òc que cada jorn subís d’agressions dins los estats francés, espanhòl e italian (sens oblidar l’indiferéncia de l’estat de Mónegue). Tanben volèm fondar una societat occitana justa, egala per totes, ecologica e economicament prospèra.

En foncion d’aquelas necessitats, los sols candidats interessants, dins l’eleccion presidenciala francesa, son Eva Joly, Felip Poton (Philippe Poutou) e Francés Vairon (François Bayrou):

— Eva Joly (EELV) a lo meriti d’aver las posicions pus claras e pus avançadas. Prepausa un estatut oficial per las lengas minorizadas e una reorganizacion federalista de las regions. Es la sola candidata que venguèt en persona a l’immensa manifestacion per la lenga occitana, lo 31 de març, a Tolosa, ont i aguèt 30 000 personas. Que òc: 30 000 personas! Tanben presam lo seriós de son engatjament social e environamental.

— Felip Poton (NPA) defend tanben una oficializacion de las lengas minorizadas —en tèrmes un pauc vagues ça que la— e a de posicions seriosas per la justícia sociala e la proteccion de l’environament.

— Francés Vairon (Modèm) parla occitan en public e s’engatja sincèrament per la promocion de las lengas minorizadas; ça que la prepausa pas de las oficializar. Sas preocupacions socialas e environamentalas son valablas, e mai se va pas pro luènh dins la critica del capitalisme salvatge.

Notam que François Hollande (PS) prepausa timidament una reconeissença de las lengas minorizadas e, donc, es pus interessant que Nicolas Sarkozy que i es ostil. Pasmens las traïsons del PS son tan nombrosas, dempuèi lo temps de Mitterrand e fins a uèi, que nos podèm pas fisar d’Hollande.

Iniciativa per Occitània apèla a barrar lo camin als candidats que son indiferents a la causa occitana coma Natàlia Artaud (LO) o que son francament jacobins e enemics de nòstra cultura, coma Nicolas Sarkozy (UMP), Marine Le Pen (FN), Jean-Luc Mélenchon (Front d’Esquèrra) e Nicolas Dupont-Aignan (neogaullista).
 
Iniciativa per Occitània
lo 19.04.2012
Free Occitània!


*

[fr]
Iniciativa per Occitània
Communiqué de presse
Élection présidentielle 2012: Joly, Poutou ou Bayrou

Iniciativa per Occitània revendique l’indépendance de l’Occitanie: c’est un objectif nécessaire pour le bien-être des populations occitanes, pour la reconnaissance complète de notre culture et pour le sauvetage de notre langue d’oc, qui subit chaque jour des agressions dans les États français, espagnol et italien (sans oublier l’indifférence de l’État de Monaco). De plus, nous voulons fonder une société occitane juste, égale pour tous, écologique et économiquement prospère.

En fonction de ces nécessités, les seuls candidats intéressants, dans l’élection présidentielle française, sont Eva Joly, Philippe Poutou et François Bayrou:

— Eva Joly (EELV) a le mérite d’avoir les positions les plus claires et les plus avancées. Elle propose un statut officiel pour les langues monorisées et une réorganisation fédéraliste des régions. C’est la seule candidate qui est venue en personne à l’immense manifestation pour la langue occitane, le 31 mars, à Toulouse, où il y a eu 30 000 personnes. Oui: 30 000 personnes! Nous apprécions aussi le sérieux de son engagement social et environnemental.

— Philippe Poutou (NPA) défend aussi une officialisation des langues minoritaires —en termes un peu vagues cependant— et a des positions sérieuses pour la justice sociale et la protection de l’environnement.

— François Bayrou (Modem) parle occitan en public et s’engage pour la promotion des langues minorisées; néanmoins il ne propose pas de les officialiser. Ses préoccupations sociales et environnementales sont valables, même s’il ne va pas assez loin dans la critique du capitalisme sauvage.

Nous notons que François Hollande (PS) propose timidement une reconnaissance des langues minorisées et, donc, est plus intéressant que Nicolas Sarkozy qui y est hostile. Toutefois, les trahisons du PS sont si nombreuses, depuis l’époque de Mitterrand, e jusqu’à aujourd’hui, que nous ne pouvons pas faire confiance à Hollande.

Iniciativa per Occitània appelle à barrer la route aux candidats qui sont indifférents à la cause occitane comme Nathalie Arthaud (LO) ou qui sont franchement ennemis de notre culture, comme Nicolas Sarkozy (UMP), Marine Le Pen (FN), Jean-Luc Mélenchon (Front de gauche) et Nicolas Dupont-Aignan (néogaulliste).
 
Iniciativa per Occitània
lo 19.04.2012
Free Occitània!


*

[it]
Iniciativa per Occitània
Comunicato stampa
Elezione presidenziale 2012: Joly, Poutou o Bayrou

Iniciativa per Occitània rivendica l’indipendenza dell’Occitania: è un obiettivo necessario per il benessere delle popolazioni occitane, per il riconoscimento completo della nostra cultura e per il salvataggio della nostra lingua d’oc, che subisce ogni giorno delle aggressioni negli stati francese, spagnolo ed italiano (senza dimenticare l’indifferenza dello Stato di Monaco). Inoltre, vogliamo fondare un società occitana giusta, uguale per tutti, ecologica ed economicamente prospera.

In funzione di queste necessità, i soli candidati interessanti, nell’elezione presidenziale francese, sono Eva Joly, Philippe Poutou e François Bayrou:

— Eva Joly (EELV) ha il merito di avere le posizioni più chiare e più avanzate. Propone uno statuto ufficiale per le lingue ed una riorganizzazione federalista delle regioni. È la sola candidata che venne personalmente alla manifestazione immensa per la lingua occitana, il 31 marzo, a Tolosa, dove ci hanno stato 30 000 persone. Sì: 30 000 persone! Appreziamo anche la serietà del suo impegno sociale ed ambientale.

— Philippe Poutou (NPA) difende anche un’ufficializzazione delle lingue minoritarie —in termini un po’ vaghi tuttavia— ed ha posizioni serie per la giustizia sociale e la tutela dell’ambiente naturale.

— François Bayrou (Modem) parla occitano in pubblico e si impegna per la promozione delle lingue minorizzate; tuttavia non propone di renderli ufficiali. Le sue preoccupazioni sociali ed ambientali sono valide, anche se non va abbastanza lontano nella critica del capitalismo selvaggio.

Notiamo che François Hollande (PS) propone timidamente un riconoscimento delle lingue minorizzate e, dunque, è più interessante di Nicolas Sarkozy che vi è ostile. Tuttavia, i tradimenti del PS sono così numerosi, dall’epoca di Mitterrand, e fino ad oggi, che non possiamo fare fiducia ad Hollande.

Iniciativa per Occitània chiama a sbarrare la strada ai candidati che sono indifferenti alla causa occitana come Nathalie Arthaud (LO) o che sono sinceramente ostili alla nostra cultura, come Nicolas Sarkozy (UMP), Marine Le Pen (FN), Jean-Luc Mélenchon (Fronte di Sinistra) e Nicolas Dupont-Aignan (neogaullista).
Iniciativa per Occitània
lo 19.04.2012
Free Occitània!

Reply | Messages in this Topic (1)
#601 From: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Date: Thu Apr 19, 2012 10:40 am
Subject: Iniciativa per Occitània - Per lo Jornalet: longa mai! 		aubadaurada
Send Email Send Email
 

Per lo Jornalet: longa mai! / Longue vie au Jornalet! / Lunga vita al Jornalet!

Jornalet, jornalisme, mèdias, informacion ,professionalisme
[oc]
Iniciativa per Occitània
Comunicat de premsa
Per lo Jornalet, longa mai!

Iniciativa per Occitània saluda la naissença del Jornalet (www.jornalet.com) dempuèi lo 30 de març: qu’es lo primièr periodic occitan d’informacion totalament en linha, gratuit e professional.

Felicitam los creators d’aquel mèdia per lor vam, lor luciditat e lor ambicion elevada al servici d’Occitània.

Lo Jornalet tanben a l’avantatge de tractar l’informacion tant en Occitània coma dins lo Mond, en parlant dels aspèctes mai divèrses coma la politica, los espòrts, l’economia, la cultura o l’environament. Ansin lo Jornalet ofrís un grand esfòrç qualitatiu e una diversitat pus granda dins l’informacion professionala en occitan. La diversitat de las fonts d’informacion, si qu’es indispensabla per tota lenga de comunicacion normala. E gràcias al Jornalet, l’occitan deven un pauc pus “normalâ€.
 
Iniciativa per Occitània
lo 19.04.1012
Free Occitània!
 
*

[fr]
Iniciativa per Occitània
Communiqué de presse
Longue vie au Jornalet!

Iniciativa per Occitània salue la naissance du Jornalet (www.jornalet.com) depuis le 30 mars: c’est le premier périodique occitan d’information totalement en ligne, gratuit et professionnel.

Nous félicitons les créateurs de ce média pour leur élan, leur lucidité et leur ambition élevée au service de l’Occitanie.

Le Jornalet a également l’avantage de traiter l’information aussi bien en Occitanie que dans le Monde, en parlant des aspects les plus divers comme la politique, les sports, l’économie, la culture ou l’environnement. Ainsi le Jornalet offre un grand effort qualitatif et une plus grande diversité dans l’information professionnelle en occitan. La diversité des soucres d’information est vraiment indispensable pour toute langue de communication normale. Et grâce au Jornalet, l’occitan devient un peu plus “normalâ€.
 
Iniciativa per Occitània
lo 19.04.1012
Free Occitània!
*

[it]
Iniciativa per Occitània
Comunicato stampa
Lunga vita al Jornalet!

Iniciativa per Occitània saluta la nascita del Jornalet (www.jornalet.com) dal 30 marzo: è il primo periodico occitano d’informazione completamente in linea, gratuita e professionale.

Ci congratuliamo con i creatori di quel media per il loro slancio, la loro chiarezza e la loro ambizione elevata al servizio dell’Occitania.

Il Jornalet ha anche il vantaggio di elaborare l’informazione tanto in Occitania che nel Mondo, parlando degli aspetti più diversi come la politica, gli sport, l’economia, la cultura o l’ambiente. Così il Jornalet offre un grande sforzo qualitativo ed una più grande diversità nell’informazione professionale in occitano. La diversità delle fonti d’informazione è realmente indispensabile per ogni lingua di comunicazione normale. E grazie al Jornalet, l’occitano diventa un po’più “normaleâ€.
 
Iniciativa per Occitània
lo 19.04.1012
Free Occitània!

 

Reply | Messages in this Topic (1)
#602 From: Maxime Caillon <caillonm@...>
Date: Thu Apr 19, 2012 1:09 pm
Subject: Ribairòu / vesin 		caillonm
Send Email Send Email
 
Ai una question a perpaus de la revirada dau francés "riverain". Parle dau "riverain" d'una rota, pas d'una ribiera. Lo mot "ribairòu" me sembla s'aplica nonmàs au "riverain" d'una ribiera. Faudria utilizar pusleu lo mot "vesin" en occitan ?

Mercés

Maime

Reply | Messages in this Topic (3)
#603 From: miquel adrover <onxa@...>
Date: Thu Apr 19, 2012 5:01 pm
Subject: RE: Ribairòu / vesin 		miquelonxa
Send Email Send Email
 
 
 
Maime, salut,
 
Com a corresponent del francès "riverains", la senyalització diu, a Mallorca "residents".
 
De tota manera, el vocabulari és la part més mudable d'una llengua, la part que canvia més fàcilment.
 
Te'n contaré una de molt significativa. Fa devers trenta anys, el gran escriptor occità Robèrt Lafònt va anar a Barcelona, i visitava la ciutat acompanyat d'un amic meu. Varen entrar dins el metro, alhora que conversaven, justament, les les diferència entre l'occità i el català, sobretot pel que fa a mots de civilització moderna: el senyor Lafònt, tot mostrant una senyalització del metro, va dir al meu amic: "Ho veus? Aquí les ensenyes diuen "enllaç" mentre que, en occità, diem "correspondència". I això, evidentment, per les llengües que tenim superposades: vosaltres l'espanyol "enlace", i nosaltres el francès, "correspondance". I de casos semblants en trobaríem desenes, per no dir centenars.
 
Varen passar els anys i, potser al cap de deu o quinze, vaig anar a Barcelona. Vaig prendre el tren de Sarrià i vaig mirar les indicacions i, oh sorpresa, la senyalització, en català, ja no deia "enllaç", deia "correspondència".
 
Sóc de parer que si, occitans i catalans, ens hi posàvem seriosament, les diferències que separen les nostres dues llengües es reduïrien molt.
 
Què me'n dieu, de l'"autopista" i l'"autòrota"? I de l'"estanquer" i el "buralista?, que a la meva vila en diem "el "tabaquer", i les "estadístiques" i les "estatistiques"?
 
I si ens deixàvem de revolteris que ens retarden i ens fan mal a uns i altres? Tot és qüestió de (bona) voluntat.
 
 
 
Miquel Adrover
To: la-lenga-occitana@yahoogroups.com
From: caillonm@...
Date: Thu, 19 Apr 2012 06:09:07 -0700
Subject: [la-lenga-occitana] Ribairòu / vesin

 
Ai una question a perpaus de la revirada dau francés "riverain". Parle dau "riverain" d'una rota, pas d'una ribiera. Lo mot "ribairòu" me sembla s'aplica nonmàs au "riverain" d'una ribiera. Faudria utilizar pusleu lo mot "vesin" en occitan ?

Mercés

Maime



Reply | Messages in this Topic (3)
#604 From: Christopher Miller <christophermiller@...>
Date: Thu Apr 19, 2012 4:46 pm
Subject: Re: Ribairòu / vesin 		kiwehtin
Send Email Send Email
 
En catalan se ditz gaireben exactament aquò : "veí". 

Chris Miller
Montreal (Canadà)

On 2012-04-19, at 9:09 AM, Maxime Caillon wrote:

 

Ai una question a perpaus de la revirada dau francés "riverain". Parle dau "riverain" d'una rota, pas d'una ribiera. Lo mot "ribairòu" me sembla s'aplica nonmàs au "riverain" d'una ribiera. Faudria utilizar pusleu lo mot "vesin" en occitan ?

Mercés

Maime



Reply | Messages in this Topic (3)
Messages 569 - 604 of 605   Oldest  |  < Older  |  Newer >  |  Newest Start Topic
Add to My Yahoo!      XML What's This?
Copyright © 2010 Yahoo! Inc. All rights reserved.
Privacy Policy - Terms of Service - Guidelines NEW - Help